Nosaltres després del coronavirus

Aquest dibuix el va fer el 2005 un bon amic de la família Soteras, en Josep Maria Margarit Vich. El va fer de memòria i representa els germans Soteras, en Josep Maria i l’Isidre, treballant al taller, situat encara al carrer del Pilar número 19 de Capellades,  als anys cinquanta. Llavors els dos germans no devien arribar als trenta anys, però l’autor en va fer bona caricatura de l’aspecte actual dels dos i per a ells devia ser com un viatge al passat des del seu present.

Ja no hi són… però què en pensarien ara de nosaltres, d’aquest món en pandèmia,  si poguessin fer un viatge al nostre present? Ells van viure de molt joves la llosa que va suposar per a l’empresa familiar els efectes d’una postguerra amb una política econòmica aplicada per les autoritats franquistes; més endavant una reducció de l’estructura productiva  i la marginació de la tecnologia que s’oferia llavors. En certa manera, ells, com nosaltres avui, van haver de fer canvis, emmotllar-se a les noves demandes i reorientar la seva producció, explorant nous camins i noves col·laboracions per sobreviure al col·lapse econòmic tardofranquista. 

A nosaltres ens toca viure les conseqüències d’una altra lluita, amb un enemic invisible però real que condicionarà la nostra llibertat de moviment durant un temps i potser alguns dels nostres hàbits per sempre. Però és un “enemic” que potser hem ajudat a crear nosaltres amb el tracte que hem dispensat al planeta i que ens ha doblegat per fer-nos entendre que cal un replantejament global i seriós del nostre pas per la terra.

Ells, juntament amb bona part dels seus coetanis, van saber fer el salt i explorar noves oportunitats. Serem capaços nosaltres d’aprofitar les experiències  i els sentiments viscuts amb aquest confinament global? Sabrem passar d’un  món en col·lapse forçat a parar, a un nou món en moviment sostenible, on puguin conviure en franca harmonia la projecció professional i l’ambició empresarial amb la solidaritat, el respecte, la complicitat i el sentit col·laboratiu?

Creiem que això és el que demana aquesta nova era.